• Classificacions >
• Web Oficial >
20-05-07
Campionat Catalunya Autocròs Sentmenat

Aquest cop la trobada era a la província de Barcelona, cosa inusual en aquest certamen, ja que les proves del Campionat de Catalunya d'Autocròs es disputen en terres lleidatanes i gironines, a excepció d'aquesta, a la localitat vallesana de Sentmenat, on el Motor Club de Sentmenat s'encarrega d'organitzar habitualment curses socials i comarcals. La important expectació de les primeres hores d'activitat fou compensada per les actuacions dels més de setanta pilots en competició, on les curses eren interessantíssimes.
Els ràpids pilots de Turismes de cilindrada fins 1600 c.c., tingueren una lluïda actuació. La jornada començà als entrenaments amb el domini de Jordi Boltà (Peugeot 205 GTI), enfront dels Citroën Saxo de Marc Barcons i de Soldevila, i amb el Citroën AX de Lluís Codina a prop d'ells. Les batalles en les classificatòries es decantaren pels dos més ràpids de la matinal i també s'hi apuntà Latorre amb un Peugeot 205. Una final de revàlida donà ales a Ferran Vilamitjana, Mora i Pelachs. La cursa definitiva fou per al Citroën Saxo de Marc Barcons després que Codina, amb AX, no pogués aguantar el ritme sòlid del gironí; la primera posició sempre va estar clara per al pilot del Citroën Saxo, en detriment de l'AX de Codina i el Peugeot 205 de Jordi Boltà, que es varen enfrontar pel segon lloc, vencent Lluís. Jordi Boltà va ser tercer, encara que molt ajustat amb Vilamitjana, quart, després de remuntar des de les últimes posicions. Actuacions positives per a Latorre i Cabeza amb Peugeot.

Definitivament, les victòries seguides de Josep Brutau (Opel Corsa) en 2000 c.c, no són casualitat. Sorpresa per part de Jordi Costa (Opel Corsa) als entrenaments, amb Brutau a poca distància i Ramon Gené (Opel Kadett) encapçalant la resta, encara que força allunyats. Despuntaren en les curses de selecció Costa i Brutau com a vencedors de les quatre mànegues disputades, i Molas (Seat Ibiza), Joan Salichs (Seat ibiza), Ramon Gené i Julián Rey (Seat Ibiza) a les posicions següents. Ramon Oliver fou el que millor ho va fer a la final B amb un Seat Ibiza, en una cursa amb tres nivells: els líders Brutau i Costa amb Opel Corsa, darrera Molas, Salichs i Rey, i el Kadett de Gené, que va estar a punt de trencar el monopoli d'aquests dos competitius models. La baixa de Molas en les últimes voltes trencà el ritme dels Ibiza. A la fi la victòria es decantà a favor de Brutau, seguit de Costa i Salichs.

En el monoplaces Car Cross, Ernest Planas i el seu Semog es tornaren a imposar després del domini aclaparador de Jordi Casas (Demon Car) en les primeres curses. El començament era per a un altre Semog, el de Torrebadella, que superà a Casas i als Xtrm de Joan De María i Marc Batlle. En aquest circuit les diferències foren menys exagerades, cap pilot va repetir i a Planas i Casas s'hi sumaren De María, Puigvert, Ginferrer i els sorprenents Torrebadella i Vinyals. Aquest mateix pilot fou el guanyador de la repesca, que juntament amb Antoni Calm i Jordi Llamas, tots dos amb Demon Car, passaren a la final. Descartat de les primeres posicions Jordi Puigvert en el primer revolt, eren Silvestre Ginferrer, Planas i Casas els qui tenien la paella pel mànec, tots tres protagonitzaren una cursa molt vibrant i arribaren plegats a la meta, amb Planas com a guanyador, Casas a la seva estela i Ginferrer tercer.